Prop de 70 persones a la penombra: Un crit humanitari des del cor de Ca n’Anglada a Terrassa destapa la realitat de la marginació
Larache info
Prop de 70 persones a la penombra: Un crit humanitari des del cor de Ca n’Anglada a Terrassa destapa la realitat de la marginació
Per: Corresponsal des d’Espanya
Amin iharchain
Mentre les plataformes digitals competeixen per publicar imatges de grans projectes de desenvolupament i programes que parlen d’ “integració i rehabilitació de barris”, el barri de Ca n’Anglada a la ciutat de Terrassa viu una realitat amarga i terrorífica; una realitat que exposa lasetChecked enorme escletxa entre el que els promotors de projectes i programes difonen sobre el paper i el patiment diari que pateixen els residents sobre el terreny. Aquest barri pateix avui les pitjors penúries, sense que ningú busqui amb seriositat solucions reals o sortides que salvin els veïns d’aquest cul-de-sac humanitari. L’expedient ja no és una mera disputa tècnica o legal, sinó que s’ha transformat en una asfixiant crisi humanitària davant la qual tots són còmplices d’ignorar mitjançant una política de “fugida cap endavant” i escudant-se en justificacions jurídiques, en lloc d’afrontar la cruda realitat i gestionar-la con responsabilitat. Se suposava que les entitats que afirmen dia i nit el seu interès pel barri i el seu desvetllament per la seva integració havien d’intervenir per entaular una mediació real que protegís la dignitat dels residents, però la realitat sobre el terreny desmenteix tots aquests eslògans virtuals i programes de màrqueting.
Davant d’aquesta situació catastròfica, les veus dels activistes i dels residents s’han alçat per assenyalar directament amb el dit els responsables de la gestió local, subratllant que bé podries haver fet menció a “Somos Barrio” i a les exigències del generador. Com és possible que s’injectin pressupostos i s’estableixin condicions estrictes per part de les entitats finançadores per garantir la dignitat dels ciutadans i la integració, mentre que els veritables habitants del barri són abandonats a la seva sort a la foscor? Aquesta flagrant contradicció despulla la distància abismal entre els plans teòrics finançats i la manca de voluntat política per aplicar les condicions del “generador”, les quals imposen la protecció dels residents com una prioritat absoluta abans de qualsevol càlcul bancari o immobiliari estret.
En una trobada privada mantinguda amb algunes de les famílies afectades dins de l’esmentat edifici, es va poder constatar de primera mà la magnitud d’una tragèdia humanitària que envergonyeix a qualsevol, a més de revisar tots els documents oficials i contractes de lloguer que demostren la legitimitat de la seva presència i la legalitat de la seva situació; on va quedar en evidència que l’escena dins de l’immoble desgarra el cor. Prop de 70 persones, entre elles nens petits en la flor de la vida i avis, pernocten en una foscor total des de fa mesos després del tall complet del subministrament elèctric en 25 habitatges. Aquest edifici allotja diferents nacionalitats que conviuen en estreta cohesió humana, amb famílies que posseeixen contractes de lloguer legals i vigents fins a l’any 2027, que abonen les seves obligacions econòmiques mitjançant transferències bancàries amb regularitat, i que tenen ple dret a una ciutadania integral i a una vida digna com la resta dels ciutadans. No es parla aquí de luxes o comoditats, sinó de nens que pateixen malalties cròniques i necessiten electricitat per fer funcionar els seus equips mèdics o conservar els seus medicaments, i de casos humans molt crítics, entre ells una dona que lluita contra el càncer i es troba avui privada dels elements més bàsics de la vida humana en un país que es gacta dels drets humans i la ciutadania.
Amagar-se darrere de l’atribució de responsabilitats a tercers i la cerca de “qui té la culpa?” ja no és útil mentre la gent viu en la penombra i el fred fosc. El deure humanitari i moral exigia a les autoritats de l’Ajuntament de Terrassa, abans de res, realitzar una acció d’urgència per salvar aquestes famílies i retornar la llum a les seves llars, per després seure a la taula de diàleg amb la finalitat de resoldre les disputes tècniques i financeres entre l’Ajuntament, la companyia elèctrica (Endesa) i el banc al qual va passar la propietat de l’immoble. El barri de Ca n’Anglada llança avui un crit eixordador, un crit que exigeix la fi de la marginació, fer front immediatament a la amarga realitat, complir verdaderament amb les condicions dels finançadors del programa “Somos Barrio”, i transformar les promeses d’ “integració i ciutadania” en accions tangibles que retornin la llum als ulls dels nens i avis que s’han cansat de viure al marge i a la foscor.