Prop de 70 persones a la penombra: Un crit humanitari des del cor de Ca n’Anglada a Terrassa destapa la realitat de la marginació

Larache info

Prop de 70 persones a la penombra: Un crit humanitari des del cor de Ca n’Anglada a Terrassa destapa la realitat de la marginació
​Per: Corresponsal des d’Espanya

Amin iharchain

​Mentre les plataformes digitals competeixen per publicar imatges de grans projectes de desenvolupament i programes que parlen de la “integració i rehabilitació dels barris”, el barri de Ca n’Anglada a la ciutat de Terrassa viu una realitat amarga i alarmant. Es tracta d’una situació que exposa l’enorme bretxa existent entre el que promouen els responsables d’aquests projectes sobre el paper i el patiment diari que pateixen els veïns sobre el terreny. Avui dia, aquest barri pateix de valent sense que ningú busqui amb seriositat solucions reals o sortides que rescatin els residents d’aquest atzucac humanitari. L’expedient ja no és un mer desacord tècnic o legal, sinó que s’ha transformat en una asfixiant crisi humanitària que tothom sembla ignorar mitjançant una política de “fuga cap endavant”, amagant-se darrere de justificacions burocràtiques en lloc d’afrontar la cruda realitat i assumir responsabilitats. El més lògic hauria estat la intervenció d’aquelles entitats que clamen dia i nit vetllar pel barri i la seva integració, mediant de forma real per protegir la dignitat dels residents; tanmateix, la realitat desmenteix rotundament totes aquestes consignes virtuals i programes de màrqueting.
​En una trobada privada mantinguda con algunes de les famílies afectades dins de l’edifici en qüestió, es va poder constatar de primera mà la magnitud d’una tragèdia humana que estremeix el cor, tenint accés a tots els documents oficials i contractes d’arrendament que demostren la legitimitat de la seva estada i la legalitat de la seva situació. El panorama dins de l’immoble és desolador: prop de 70 persones, entre elles nens de curta edat i avis, pernocten en una foscor total des de fa mesos després del tall definitiu del subministrament elèctric a 25 habitatges. Aquest edifici allotja diverses nacionalitats que conviuen en estreta solidaritat humana; famílies que compten amb contractes de lloguer legals i vigents fins a l’any 2027, que compleixen puntualment amb les seves obligacions financeres mitjançant transferències bancàries i que tenen ple dret a una ciutadania integral i a una vida digna com qualsevol altre ciutadà. No es tracta aquí de luxes o comoditats, sinó de nens amb malalties cròniques que necessiten electricitat per posar en marxa els seus equips mèdics o conservar les seves medecines, i de casos humans d’extrema gravetat, entre ells una dona que lluita contra el càncer i que avui es veu privada dels requisits mínims per a la vida humana en un país que bandera els drets humans i la ciutadania.
​Amagar-se darrere de l’encreuament d’acusacions i la cerca de culpables ja no serveix de res mentre la gent segueix vivint a la penombra i el fred fosc. El deure humanitari i ètic exigia als responsables de l’Ajuntament de Terrassa, abans de res, emprendre una acció d’urgència per rescatar aquestes famílies i retornar la llum a les seves llars, per després seure a la taula de diàleg i resoldre les disputes tècniques i financeres entre el consistori, la companyia elèctrica (Endesa) i l’entitat bancària que ha assumit la propietat de l’immoble. El barri de Ca n’Anglada llança avui un crit eixordador que exigeix la fi de la marginació, una resposta immediata davant d’aquesta amarga realitat i la transformació de les promeses d'”integració i ciutadania” en fets tangibles que retornin la llum als ulls dels nens i avis que s’han cansat de viure en l’oblit i la foscor.