La mentalitat de la “Siba” al cor de l’exili: Qui protegeix els vulnerables de la lògica del “matonisme”?
larache info
La mentalitat de la “Siba” al cor de l’exili: Qui protegeix els vulnerables de la lògica del “matonisme”?
Amin iharchain
El que ha passat avui al barri de Can Anglada és un fet dolorós que ens deixa consternats i ens convida a una reflexió profunda. La víctima, un home íntegre i humil que convive amb una discapacitat física, només buscava preparar la llar perquè la seva dona pogués reunir-se amb ell i viure en pau. Amb quatre mesos d’antelació, va avisar els joves que comparteixen l’habitatge que, pel mes de maig, la casa havia de quedar lliure i a punt per a la seva propietària. No obstant això, la cobdícia i la falta d’escrúpols d’alguns no coneixen límits. Un d’ells, creient-se el “Rambo” del barri, pretén imposar la seva força en propietat aliena, mentre que l’altre, ocult rere una aparença enganyosa, va resultar ser el veritable instigador d’aquesta traïció.
Aquests individus no han respectat l’edat, ni la discapacitat, ni el sagrat dret de veïnatge que dicten tant la religió com la humanitat. L’atac d’avui ha estat d’una brutalitat tal que la víctima ha acabat en mans dels serveis d’emergència i la policia, amb la seva llar sumida en el caos. L’única cosa reconfortant enmig d’aquest desordre ha estat la noble postura dels veïns marroquins, gent de principis que no ha callat davant la injustícia, així com l’equip mèdic que, amb el seu professionalisme, ens honra a l’estranger.
Després de despertar de l’estat de xoc i presentar la denúncia corresponent, pensàvem que la situació es calmaria. No obstant això, la traïció persisteix i la insolència ha arribat a l’extrem de forçar la porta, desafiant les autoritats. Aquest incident planteja una pregunta profunda: És aquesta la vida que volem? És així com hem arribat a tractar-nos entre compatriotes fora de la nostra terra? El món sembla haver-se tornat un lloc inhòspit, però la llei existeix i la justícia ha de prevaldre per damunt de tot.
La policia local i les institucions intenten gestionar aquests conflictes des d’una perspectiva humanitària i comunicativa, assumint que les parts comparteixen una mateixa nacionalitat. Però el que ignoren és que aquests perfils manquen de sentit de pàtria o de pertinença. Són individus que viuen en qualsevol país sota un esquema mental basat en l’autoritarisme i un fanatisme tribal que ennuvola qualsevol lògica legal o moral. La policia ha intentat mediar des de tots els angles, però aquí la història es complica quan no tothom és honest i no tothom busca el bé per al país que els acull. Que Déu ens protegeixi de la maldat d’aquells que respiren traïció i embruten la imatge de la nostra comunitat.