En el pantà de l’extremisme: qui és responsable d’aquestes pel·lícules de terror?
larache info
En el pantà de l’extremisme: qui és responsable d’aquestes pel·lícules de terror?
Amin iharchain
El que estem vivint avui a Catalunya és un conflicte amarg entre els valors d’un Estat estable i la “ideologia de l’assassinat” que porten aquests terroristes. L’assassí aquí no actua del no-res, sinó que executa el que ell anomena “deures” dictats per un enfocament intel·lectual distorsionat. Creu erròniament que està complint una missió divina mentre s’ofega en un pantà d’excomunió i sang. Aquest tipus de terrorisme és el més perillós perquè veu el crim com una bona acció, la qual cosa fa que la confrontació intel·lectual sigui una necessitat urgent.
En aquest context complex, l’ascens de l’extrema dreta sorgeix com una conseqüència natural del que passa en la realitat. Molts consideren que aquest moviment té raó en les seves postures perquè simplement relata el que el ciutadà del carrer presencia diàriament a les vies públiques, i compleix amb el seu paper de defensar la seguretat de la gent davant d’amenaces reals. L’extremista que empunya un ganivet representa una corrent molt més violenta que qualsevol tendència política, i és ell qui atorga justificació i legitimitat als discursos de la dreta per expandir-se i difondre’s.
Per tant, la pilota està ara en la teulada dels responsables i les institucions, els quals han de ser conscients del perill d’aquests fenòmens abans que sigui massa tard. El que es requereix és una política de fermesa per part de la justícia contra qualsevol que s’atreveixi a portar una arma, provocar disturbis o fins i tot alçar la veu per intimidar la gent a la via pública, independentment de la seva afiliació. La seguretat pública és una línia vermella i la fermesa és l’únic llenguatge que entenen aquells que no respecten la llei. La història de la intimidació no acabarà amb un incident aïllat, sinó que és un enfocament arrelat que requereix ser arrencat de soca-rel amb una mà de ferro que retorni el prestigi a l’espai públic i garanteixi al ciutadà el seu dret a la vida i la seguretat.