Fils invisibles a Terrassa: Com s’ha convertit el teixit associatiu en una coberta per a agendes polítiques?
larache info
Fils invisibles a Terrassa: Com s’ha convertit el teixit associatiu en una coberta per a agendes polítiques?
Amin iharchain
La ciutat de Terrassa viu avui sota el pes de crisis silencioses que superen la gestió administrativa per tocar fons en qüestions de seguretat i ideologia que afecten l’estabilitat de la comunitat musulmana. Mentre el president de l’associació de la Mesquita Badr, responsable de la major comunitat de la ciutat, roman hospitalitzat a causa de llargs problemes de salut, la pregunta segueix a l’aire: qui ostenta realment el poder i qui decideix el destí dels diners i el futur de milers de membres? El fet que un president fos elegit per només cent persones, davant els més de tres mil membres oficials, i la inclusió de noms aliens a les llistes legals, és només la punta de l’iceberg d’un sistema controlat per qui descriuen com el “defensor de greuges” i fill de la zona. Aquest últim intenta fusionar fons econòmics, destinats anteriorment a l’assegurança de decessos a la regió d’Al-Awamra, dins de les arques de la mesquita, mitjançant maniobres que generen sospites sobre el destí d’aquests capitals.
Aquest desordre administratiu ve acompanyat d’una gran opacitat financera. L’opinió pública percep que el recent dinar organitzat per l’associació, sota el pretext d’homenatjar els voluntaris del Ramadà, no va ser més que un intent astut d’eludir la rendició de comptes i desviar l’atenció de les reformes realitzades a la mesquita sense cap mena de supervisió. Sembla que les directives de les associacions religioses a Catalunya han començat a jugar un paper polític sofisticat, utilitzant aquestes institucions com a eines de pressió per difondre ideologies específiques i discursos extremistes que serveixen a interessos polítics externs. Resulta sorprenent que les autoritats de tots dos països continuïn confiant en oficines que afirmen ser l’enllaç amb la comunitat, mentre la realitat apunta que alguns sectors s’enfonsen en el fang del radicalisme, enviant missatges xifrats als joves i creant agrupacions sospitoses fora dels murs de la mesquita.
A causa d’aquesta permissivitat, Terrassa s’ha convertit en una destinació preferida per als difusors de propaganda extremista i en un refugi per a grups amb afiliacions ideològiques vinculades a organitzacions com els “Germans Musulmans”, que intenten expandir els seus interessos infiltrant-se en les institucions religioses. Aquesta situació posa en risc la seguretat social i exigeix que les autoritats catalanes i espanyoles realitzin una revisió exhaustiva de totes les infraccions, endureixin el tracte amb els responsables de mesquites que exerceixen rols polítics que alimenten crisis. Terrassa, al igual que altres grans ciutats europees, viu avui un conflicte entre un corrent que busca la integració i la convivència pacífica, i altres que veuen en la comunitat un “dipòsit humà” per a projectes polítics transfronterers. Treure a la llum aquests “fils invisibles” és el primer pas per protegir els llocs de culte i evitar que es converteixin en plataformes per a l’ajustament de comptes polítics o la difusió de l’extremisme.