De la presidència de la mesquita més gran de Catalunya a la cadira del Síndic.. incògnites sobre seguretat i convivència a Terrassa
Larache Info
De la presidència de la mesquita més gran de Catalunya a la cadira del Síndic.. incògnites sobre seguretat i convivència a Terrassa
Amin iharchain
El Casal Cívic del Vapor Gran de Terrassa va acollir un acte públic destinat a presentar l’informe anual corresponent a l’any 2025 de la Sindicatura de Greuges, institució encapçalada pel Sr. Mustapha Ben El Fassi. Tot i la rellevància de l’esdeveniment per als assumptes directes dels habitants de la ciutat, la jornada es va caracteritzar per una assistència escassa que amb prou feines va superar unes poques desenes de persones en una sala petita, la qual cosa reflecteix una baixa interacció de la ciutadania amb aquesta institució. Un altre aspecte que va cridar l’atenció va ser que una periodista de la televisió local de Terrassa assumís la gestió i moderació de la sessió, en un moment en què els ciutadans esperaven un debat directe i detallat amb el màxim responsable de l’informe, considerant molts dels presents que el document escrit no era suficient per aclarir la realitat dels expedients que preocupen la població.
El torn d’intervencions va obrir l’espai per plantejar preguntes incisives per part dels ciutadans, centrades en la seva majoria en la realitat quotidiana i els desafiaments diaris dins de la ciutat. El barri de Ca n’Anglada es va emportar la major part del debat per ser una de les zones més vitals a nivell econòmic i social, encara que actualment travessa una situació d’inquietud a causa de l’increment dels índexs delictius i els incidents diaris que amenacen l’estabilitat de la ciutat en general. Els intervinents van criticar la manca d’implicació de l’Ajuntament i l’absència d’eficàcia per part de nombroses associacions locals que defensen consignes de convivència i integració sense deixar un impacte tangible que protegeixi el barri de caure en un major descontrol.
En aquest context, el president de la institució es va enfrontar a una pregunta oral directa en la qual se li exigia aclarir el seu paper i responsabilitat devers el que passa a Ca n’Anglada, especialment tenint en compte la seva trajectòria anterior com a expresident de la mesquita Badr, considerada la més gran i destacada de Catalunya; on s’assumia que aquesta llarga experiència i la seva posició prèvia constituirien una garantia de seguretat i un pont sòlid per fomentar el diàleg, orientar els joves i aconseguir l’estabilitat i la convivència pacífica al barri. Tot i la seriositat d’aquest plantejament i de les grans esperances dipositades en la seva experiència sobre el terreny, van faltar respostes convincents i solucions pràctiques esperades pels ciutadans, limitant-se les rèpliques a formulacions generals que no van alleujar la inquietud dels assistents.
A la profunditat dels interrogants es va sumar l’assistència d’algunes figures conegudes amb afiliacions polítiques i associatives que mantenen relacions d’amistat i companyonia amb el màxim responsable, donant la impressió que aquesta presència va estar marcada pel caràcter protocol·lari i l’intercanvi d’interessos morals més que no pas pel desig d’exercir una crítica constructiva que serveixi al bé comú. Davant l’absència de decisions clares o plans de camp urgents per rescatar el barri de Ca n’Anglada, l’expedient de la seguretat i la convivència a Terrassa segueix suspès a l’espera d’una voluntat real que tradueixi les promeses i les experiències prèvies en una realitat que retorni la tranquil·litat als residents.