Missatge de Terrassa i Ca n’Anglada: Les nostres generacions volen seguretat i convivència, no pancartes ni etiquetes

Larache Info
Missatge de Terrassa i Ca n’Anglada: Les nostres generacions volen seguretat i convivència, no pancartes ni etiquetes
Amin iharchain
La ciutat de Terrassa va viure una jornada extraordinària plena de vitalitat i solidaritat, on els seus carrers van vibrar amb una energia positiva que va unir l’esport i l’acció humanitària. Aquest esdeveniment esportiu i solidari va comptar amb la participació de 504 corredores que van marxar en suport a una causa humana, juntament amb 44 nens i nenes que van aportar alegria i innocència a la cursa infantil. Tanmateix, aquell dia l’activitat no es va limitar a córrer; la consciència global i local es va manifestar en la seva màxima expressió quan un grup d’associacions de drets humans i ciutadans es van unir per llançar al món un missatge unificat, ferm i clar en diversos idiomes sota el lema “Som humans, no etiquetes”. Així mateix, les parets es van vestir amb murals que expressaven una solidaritat absoluta amb les causes humanes justes, alçant una veu que recordava que la llibertat i la justícia no es fragmenten, i que la nostra humanitat és el que ens uneix abans i per sobre de tot.
Aquest moviment social tan positiu connecta profundament amb la preocupació legítima i el compromís pel porvenir de les pròximes generacions, reflectint un desig honest compartit per molts: la cerca de seguretat, estabilitat i una convivència pacífica, lluny de les disputes polítiques o els interessos particulars. D’aquí sorgeix la necessitat urgent d’analitzar els desafiaments que afronten la identitat, la política i la societat, especialment en barris com Ca n’Anglada i altres zones de Catalunya. El sentiment d’un ciutadà català, independentment dels seus orígens, que el seu entorn és estable i segur constitueix la pedra angular de qualsevol comunitat pròspera. Quan aquesta seguretat desapareix o quan els interessos personals s’anteposen al bé comú, resulta molt difícil construir un futur prometedor per als joves i els infants, als quals desitgem veure vivint en pau i coexistint amb tothom.
En aquest marc, els ciutadans d’origen migrant afronten un doble repte en el seu camí per trobar-se a si mateixos i consolidar la seva pertinença a la nova societat, alhora que preserven les seves arrels identitàries. Això exigeix un entorn d’acollida fonamentat en la ciutadania real i l’estat de dret, al marge de qualsevol rerefons ètnic o religiós. D’altra banda, el temor davant la infiltració de certes corrents ideològiques o polítiques que, sota l’empar de la bona paraula i la tasca comunitària, busquen assolir quotes d’influència i una posició privilegiada, és una inquietud real que treu el cap en l’horitzó. El perill rau en el fet que aquestes activitats es transformin en eines per executar agendes que acabin provocant l’aïllament de les comunitats en lloc de la seva inclusió, o bé creant societats paral·leles que obstaculitzin l’anhelada convivència pacífica.
Protegir les generacions del demà i oferir-los una seguretat autèntica requereix una veu conscient que rebutgi els abusos i el benefici propi, situant la ciutadania i la seguretat per sobre de qualsevol consideració partidista o ideològica. El camí cap a una estabilitat real i una integració efectiva comença sempre per la conscienciació dels propis habitants sobre els seus drets, mantenint-se ferms i units davant de qualsevol intent d’instrumentalitzar les seves legítimes aspiracions cap a un futur millor.
